El tòpic del “retrobament” ha estat a partir dels anys 80 un recurs que la ficció ha sovintejat com a catalitzador de problemes no resolts que convé (al dramaturg) que esclatin. Com passa amb qualsevol altre tòpic, el risc d’esdevenir refregit de situacions i tons massa gastats et fa caminar per la corda fluixa. Víctor Sánchez Rodríguez regateja els llocs comuns gràcies a la frescor que s’escola entre un text sense fisures amb dosis d’humor i drama que es complementen fins al final.
I què és la frecor? La frescor és la Lara Salvador. Més enllà d’una vis còmica poc habitual, l’habilitat de la de Vinalesa per dominar el ritme a escena, carregar de significat les pauses i escometre els diàlegs sense artificiositat donen una volada diferent al muntatge.
Sánchez Rodríguez dirigeix amb molt bon pols i atorga consistència a cadascuna de les situacions dramàtiques que succeeixen a l’hora a l’escenari. Els intèrprets mantenen la tensió durant les dues hores en un joc on el que encara no s’ha dit pren una importància cabdal.
Nosotros… és teatre sobre les esperances amb què els amics que es retroben afronten el retrobament. Una mena de retorn a temps més feliços (més fàcils, potser) que potser els donen la clau per a tornar a començar. Un retrat d’una nova “generació del desencís” que comença a tenir la certesa que les coses no són com els les havien venut.