No tinc sort quan he anat a veure les últimes obres al Tantarantana. Aquest cop amb Nuestra señora de las nubes. Tot que em sembla millor que l’anterior muntatge que he vist, no acabo de connectar. Tot i que sembla que ha estat un èxit aclaparador a Madrid!, encara es nota la distància.
Comencem amb un text sobre l’exili força bé, sembla que anem per bon camí. Parlant de la nostàlgia que dues persones que es retroben i que són d’un país anomenat Nuestra señora de las nubes.
Amb diferents escenes i diferents personatges ens expliquen la seva situació personal. Tot i que no acaba de quallar. Hi ha algun moment divertit i que el públic semblava agraït.
Amb tot això no he acabat de connectar amb l’espectacle; amb un text força original.
I com m’han dit: és només l’opinió d’un espectador. N’hi ha d’altres bones, igual de destacables.