Es va acostant el final de temporada i, amb l’arribada del bon temps, els teatres es guarden els últims cartutxos amb noms de primera fila per tal d’atreure als espectadors. En aquest cas, el Condal ens presenta una comèdia lleugera amb l’atractiu de tenir a Gabino Diego al capdavant. Cal dir que aquesta no es conforma només amb una mera distracció gratuïta, ja que en tot moment hi és present un rerafons reflexiu. Així doncs, la història resulta atractiva i suggerent, desenvolupant el tema de quines són les amistats de veritat, però anant més enllà dels tòpics i no mostrant només la cara amable. En aquest sentit, es posa el tema en una situació límit per tal d’observar les diferents reaccions que suscita, podent observar fins a on poden arribar els personatges i quins pensaments els desperta la situació plantejada. No obstant, en algun moment de l’obra, la trama s’encalla i resulta una mica repetitiva, però aquesta treu nova munició just a temps i aconsegueix novament captar el nostre interés, tot plantejant noves reflexions al voltant del tema. Potser, podem dir que el text no acaba d’arriscar en excés i que el final resulta massa complaent, però també direm que no hi ha dubte que aquest resulta entretingut i interessant, anant en sintonia amb una direcció que es troba al seu servei i que ens fa passar una bona estona a la butaca del teatre.
Enllaç copiat!