Un escenari net i polit on els elements es mouen i se situen d’una manera neta i polida, sense estridències. Tot perfecte i controlat al mil·límetre. Un escenari perfecte per parlar de la corrupció, tan neta i polida.
La corrupció en el joc. El joc com a corrupció. El joc de la corrupció. Juguem! I això és el que es fa en aquest espectacle: jugar! Jugar amb diferents llenguatges, ritmes, elements, textures i capes de (ir)realitats per submergir-nos, de la mà de dofins i orques entre altres espècies diverses, en la immensitat de l’oceà que és aquest sistema pervers i pervertit, on es juga amb la vida.
Una obra de gairebé dues hores en què no ets conscient del temps, ja que hi ha una proposta viva i activa des del principi al final. Propostes escèniques que van des del ball i el cant a textos amb molta informació ( de veritat, de veritat?), diàlegs molt còmics i diàlegs que serien molt còmics si no foren pel seu paregut amb la realitat, on deixen de ser-ho. Un espectacle carregat d’ironia molt ben utilitzada i molt necessària. Un equilibri perfecte entre realitat i ficció que ens parla de situacions absurdes que sols es poden veure a un escenari. O no?
Com de lluny estem del que aquesta companyia ens presenta?
Una obra fresca amb molt de contingut. Crítica amb qualitat. Molt recomanable.