La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més reconeguts i admirats de casa nostra, i un dels autors més representats, a l’estat espanyol i en nombrosos països d’arreu del món, com Argentina, Mèxic, Alemanya, França, Estats Units, Xipre.
Les dues obres que es poden veure a la Sala Beckett són: “Nerium Park”, un thriller social ambientat en una urbanització fantasma, que vaig poder veure durant el Festival Grec 2014 al Mercat de les Flors; i l’estrena de la seva última obra “Olvidémonos de ser turistas”, una obra que parla de migracions emocionals.
Dos imprescindibles que no us heu de perdre!!!
Sota la magnífica direcció de Gabriela Izcovich, quatre actors fantàstics: l’actriu catalana Lina Lambert i l’actor madrileny Pablo Viña que interpreten a Carmen i Enrique (un matrimoni de Barcelona d’uns seixanta anys), i els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni, que interpreten a la resta de personatges que surten al llarg de l’obra. Amb tan sols amb un canvi de pentinat, roba o caracterització, aquests dos excel·lents actors argentins ens interpreten la Valeria (mucama de l’hotel on estan allotjats), Beatriz (una guia turística), Melina (una dona solitària), Tía (propietària d’un restaurant de menjar casolà), Mauricio (el conductor d’un autobús), Fabián (un veí) i Gonzalo (un cura caçador d’O.V.N.I.S).
L’espai escènic és ampli i pràcticament està buit d’objectes.
Els canvis d’espai estan molt ben resolts mitjançant la llum, la música i caracterització, segons les necessitats escèniques de cada situació.
Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció del text és que comença i acaba amb preguntes. Les primeres són preguntes incompletes, respostes amb més preguntes incompletes. Les últimes són molt més directes i clares.
Com en altres obres de Josep Maria Miró apareix un personatge que no hi és present físicament durant l’obra. L’aparició indirecta d’aquest personatge serà el causant del canvi de plans de la parella.
“Olvidémonos de ser turistes” és una història d’intriga, misteri i suspens, amb girs i situacions imprevisibles, i un final sorprenentment alliberador, tot i el seu contingut dramàtic.
Josep Maria Miró construeix una història que ens parla de la dificultat que tenim els éssers humans d’enfrontar-nos a les nostres angoixes i pors, de la dificultat de poder parlar d’allò que ens afecta emocionalment, de la falta de comunicació, la falta de confiança , i la por a l’acceptació.
Per què algú tria un lloc per anar de vacances i de cop i volta deixa de ser turista?
De vegades, tot i que ens sembli estrany, el nostre subconscient ens porta a fer coses imprevisibles per poder tancar ferides.
Comprendre, assimilar, acceptar. Renéixer.
****/*****