Potser no és rodona, rodona, però sí espectacular; pel text (aquell vailet que es deia Èsquil ho feia molt bé fa 2.500 anys), per la posada en escena, els més de vint actors disciplinats, la dicció perfecte, el moviment escènic, la il·luminació, la direcció… Com deia l’Eugenio: hay alguine más? Una obra d’aquesta envergadura, que de fet són tres obres, no és fàcil de fer rutllar. Potser sí que hi va haver alguns defectes, però jo sempre acabo pensant el mateix: estic immensament content d’haver-la vist. Gràcies Teatre lliure per portar obres com aquesta, perquè no deu ser fàcil fer moure tanta gent. Si es pogués l’hauria valorat amb un quatre i mig.
Crítica completa » http://bit.ly/2dGNarf