Un home que parla amb si mateix, a nosaltres, a ningú
A partir de Manyaga (relat fantàstic), un relat breu de Fiodor Dostoivski, publicat originalment dins el Diari d’un escriptor l’any 1876 sota el títol Krótkaia, un relat fantàstic, neix Orgull, un text fascinant amb un rere fons intimista i inquietant.
En el procés de creació i adaptació teatral d’aquest muntatge, i partint de la traducció d’en Miquel Cabal, hi han treballat l’Oriol Broggi (direcció), l’Andreu Benito (idea original i interpretació) i en Ramon Vila (dramatúrgia)
L’orgull és el tema principal i un dels principals conflictes (psicològics i existencials) que pateix el narrador (protagonista) d’aquesta història. L’orgull és la causa de moltes de les seves desgràcies, i també la causant de la seva incapacitat d’estimar obertament. Orgull que no li deixa mostrar la gran persona que hi ha al darrere de l’home ferit.
Es tracta d’un conte breu en forma de monòleg magníficament interpretat per l’actor Andreu Benito. Una interpretació magistral digna de ser recordada. L’ Andreu Benito ens regala moments interpretatius memorables. El to, la mirada, els silencis, la seva manera d’expressar-se, les pauses, el que diu i el que calla… No tinc suficients paraules per descriure tot el que arriba a transmetre aquest grandíssim actor.
Davant nostre veiem i escoltem el relat d’un home solitari, trist, orgullós; un home ple de contradiccions, recelós, desafiant; un home ofès, frustrat, que pateix. Un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història.
Un actor sol, una butaca, un punt de llum càlida i les paraules de Dostoievski són tot el necessari per gaudir d’una obra magna.
Orgull és un gran text, un relat hipnòtic, interessant, amb una força dramàtica brutal que t’atrapa des del primer minut. Una trobada íntima i sòbria. Una petita joia teatral que ningú s’hauria de perdre.
Un espectacle del tot imprescindible!