Miquel Cabal Guarro és el traductor al català d’un relat de Fiódor Dostoievski que va ser titulat inicialment “Manyaga” dins de “El diari d’un escriptor”. Aquest curt relat ha estat publicat amb altres títols: “Una noia dòcil”, “La sumisa”, “La mansa”, “La dulce” i ha estat adaptada al cinema sota altres títols semblants. I és que el monòleg parla de l’altre a través d’ell, de l’orgull que impedeix l’amor i sobretot, expressar-lo.
Fa quasi bé un segle i mig que Dostoievski va escriure aquest relat que podria ser contemporani com moltes de les seves obres que demostren el profund coneixement que tenia del comportament humà i de les seves relacions més íntimes. A través d’un sol personatge podem endevinar tot el que pensa, sent i viu l’altre. Ell parla al públic, relata la seva història i se la va explicant a ell mateix amb totes les seves contradiccions, pors, dubtes i poc a poc, ell sol, a través del seu pensament i el seu discurs, com si ho fes des de la butaca d’un psicoanalista, va descobrint el perquè de la seva relació fracassada.
Oriol Broggi utilitza l’espai de la biblioteca a la manera més adequada a l’obra com ens té acostumats. Una butaca, una habitació fosca, un terra sense enrajolar, una llum tènue i quatre mobles repartits a la part del darrera són els únics elements escènics necessaris per aquest monòleg intimista magníficament interpretat per Andreu Benito i adaptat per Ramon Vila. Un gran treball.