Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent ….
Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare.
Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior (la temporada pasada), Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“.
Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg anglès mitjançant elements molt senzills que ens apropen d’alguna manera al teatre infantil o de carrer. Robes, caixes, lones que ens fan pensar en llits, balcons, armaris, llençols o el mar. Els personatges clàssics de l’obra, el mateix Othelo, Desdémona, Yago, Rodrigo, Casio, Emilia, … es reinterpreten sense perdre la seva essència.
La relació que s’estableix amb el públic és també una peça clau en aquesta obra. Matías Bassi –que interpreta el personatge d’Othelo– ha explicat que a Othelo “es trenca la quarta paret i l’espectador es converteix en un integrant més de l’obra”. Els actors fan l’ullet al públic aconseguint la nostra complicitat.
Explicar la mateixa historia des d’un llenguatge diferent, dota’n-la d’una frescor i una vitalitat encomanadissa, ja que sortim del teatre absolutament eufòrics. senzillament BRUTAL.
Si voleu veure la crònica original, només heu de clicar AQUÍ