Tres germans d’entre 30 i 40 anys estan tocats i enfonsats per la vida moderna. Tots tres formen part d’aquesta generació crescuda amb la crisi, on les expectatives personals i professionals xoquen de front amb una realitat canviant i hostil. Necessiten reinventar-se, o si més no s’ho pensen després de mirar unes quantes TED TALKS, però l’arribada d’una notícia els posarà a la corda fluixa.
Tota bona comèdia s’apuntala en el dolor i el distorsiona fins a provocar el riure. Quant més crua es la realitat que mostra, més gràcia ens fa, i ‘Ovelles’ conté molt del dolor que pateix la nostra generació. Probablement sigui aquest el gran èxit de l’espectacle de Carmen Marfà i Yago Alonso, una proposta catalana tan contemporània que sembla que ens hagin arrencat els diàlegs de la boca. Els dramaturgs no eren gaire coneguts fora dels ambients de microteatre, tot i que tenen una llarga trajectòria guionitzant programes de televisió com Tu Cara me Suena, Joc de Cartes i series com els Heavys Tendres de Juanjo Sáez. Però aquesta òpera prima funciona de meravella: els diàlegs són enginyosos i punyents, de rabiosa actualitat, i han creat uns personatge polièdrics que dirigeixen amb tanta precisió i naturalitat que fan brillar en Biel Durán, l’Albert Triola i la Sara Espígul/Gemma Martínez, sempre a lloc, excelents.
Per a mi ha estat una de les millors propostes que he vist darrerament!
Si la voleu veure no badeu: van exhaurir totes les localitats de la primera temporada!