OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.
Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu “Pili”.
Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s’ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.
Gemma Martínez és l’Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.
Biel Duran és l’Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d’informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.
L’Alba i l’Arnau són bessons. L’Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L’Arnau i el Víctor són la cara i la creu.
I ara, tots tres, s’han de plantejar com tenir cura d’aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.
Tot es desenvolupa en clau d’humor, però de mica en mica anem descobrint que no tot és tan bonic com sembla, ni l’herència, ni les seves vides. Un text absolutament rodó amb una precisa planificació de les pauses, de les mirades, dels gestos i que ens obliguen a anar més enllà de la rialla. Una reflexió sobre una generació molt marcada per la crisi i molt decebuda amb la vida que viuen.
Però en sortir amb un somriure al rostre i ho comentes, t’adones que el text parla de molts temes de la nostra quotidianitat i de problemes sense resoldre que veiem molt propers … l’estabilitat de la parella, la precarietat del món laboral, de l’homosexualitat, de la diferència de vida a ciutat o a plena natura, de la distància que ens separa amb la gent que estimes i que no coneixes prou bé, de les herències, de les enveges entre germans, de la diferència de caràcter entre membres d’una mateixa família, de la tràgica solitud compartida, de les falses aparences, en resum de la vida … i potser per tot això, encara t’agrada més.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ