Obra de petit format en un sol acte. No és comèdia encara que hi hagi moments d’autèntica hilaritat, no és drama tot i que cada personatge deixa entreveure el seu petit drama personal. Tres germans es troben per parlar d’una herència que han de rebre la qual és en si mateixa especial i és utilitzada pels autors i directors per donar-nos a conèixer els tres personatges de l’obra, descobrir el comportament de cada un d’ells davant d’una situació que no saben resoldre, els sentiments de cada un d’ells sobre la família, els pares, el passat, la infància, les relacions entre ells. Es van descobrint uns als altres a mida que avança l’obra en un intent per arreglar les dificultats que els ha representat la sobtada mort de l’oncle.
Situada en un moment molt actual, hi són presents la crisi, les dificultats laborals i econòmiques, la insatisfacció professional, les separacions de parella o els problemes en la cura dels fills. Tot tractat en clau d’humor, l’espectador s’hi veurà reflectit i assenyalat.
Hi ha moments molt sorprenents i originals utilitzant vídeos i so que afegeixen un toc d’espectacularitat a la intimitat de l’escenografia.
Tres actors magnífics que donen brillantor a l’obra escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso. Vaig tenir la sort de poder veure la Gemma Martínez (alternava amb Sara Espígul) i a qui ja havia vist en altres actuacions.
Esplèndid també el molt conegut Albert Triola i molt sorprenent Biel Duran.
No he parat de recomanar-la.