Ho sabem. El teatre ens obra a altres mons. Moltes vegades partim de la ficció per conèixer-los. A P.A.U partim de la crua realitat, de la veritat, de la no ficció per estimar-los. Per què si no els coneixem no els podem estimar.
Quantes vegades he pensat que des del primer món ens queixem per què els nostres fills no tenen prou oportunitats. Però en quin món vivim? Us imagineu que el nostre fill vol anar a estudiar a l’estranger, i s’hi juga la vida per arribar-hi, i el retenen, i el maltracten, i pateix violència racial, i no parla ni s’entén amb el país on volia ser acollit, i en comptes d’estudiar acaba fent de manter? o volia ser enginyer i acaba de cuiner, amb molta sort? Insisteixo … en quin món vivim, en quin petit món vivim? Si voleu que la cultura us obri el camp de visió, l’humà, llegiu, aneu al cinema o aneu al teatre. De totes les opcions, però, el teatre, i més en un espai com l’Atrium, tindreu les històries explicades pels protagonistes. Ells sí que són els protagonistes de la seva obra, de la seva història que ens expliquen amb tendresa i amb bones paraules. Fins i tot massa bones, massa dolces. La història és duríssima. Infants, menors, que es topen amb un malson, quan el que perseguien era un somni. Jo us puc dir el que he vist, fins i tot us puc intentar explicar el que he sentit, però, si voleu ajudar, si els voleu i us voleu ajudar aneu a veure P.A.U., Paisatges als ulls. Uns ulls sincers, tristos i agraïts alhora. Ulls que han viscut tant!! Que han patit tant! i no amaguem el cap sota l’ala, han patit per culpa de tots nosaltres, per culpa del nostre primer món del que tant ens queixem. Ells han lluitat, han tirat endavant entre molta, molta merda. I són aquí per explicar al món que els ha fet mal, que són tant mereixedors de viure dignament com qualsevol humà. Aneu. I en sortireu un xic més conscienciats, i potser, quan us els creueu pel carrer els mirareu als ulls d’una manera diferent, per què coneixereu un xic més els seus paisatges de vida.
Carme Canet i Capeta
Periodista cultural
Companyia de teatre i altres cultures
*Dieureudieuf: gràcies