Després d’Operetta, aquell invent que consistia en reunir un cor musical i dotar-lo d’un argument humorístic a base d’esquetxos, arriba aquest Allegro, que com el seu nom indica és un espectacle fresc, efervescent, alegre… En definitiva, una repetició de la fórmula que busca igualar o superar l’èxit de l’anterior producció, ara dirigida per Paco Mir. Una alenada d’aire fresc en aquest difícil començament de temporada, tot i que potser és un aire que pot passar sense deixar pòsit ni cap gran record. L’humor blanc i inofensiu que s’ha donat a tot el conjunt vol acontentar a massa públics, i al final acaba resultant innocu. Alguns gags, a més, semblen rescatats del vell bagul del Tricicle i res sorprèn, ni per excés ni per defecte. S’agraeix que la història hagi volgut seguir les peripècies d’un noi durant tota una jornada i no s’hagi limitat a connectar gags aïllats, però tot i així el fil és mínim… i es nota. Resumint, estem davant d’un espectacle correcte, familiar i ben executat, en el que destaca la bona interpretació vocal i actoral de Cor de Teatre.
Enllaç copiat!