A cada guerra hi ha mil històries desconegudes, plenes d’horror, dolor, solitud i tristesa. La Guerra Civil n’està plena de relats de persones que van anar al front o es van quedar a casa patint les batalles, la fam i la repressió, al mateix temps que esperaven no perdre l’esperança.
Pepe Castells i Pubill és un d’aquells joves que sense arribar a la vintena havia estat reclutat a finals de 1937 per anar al front per lluitar contra l’alçament de Franco. Les seves vivències, l’enyor a la seva família, la soledat que l’envolta i l’atrapa, la gana que pateix i la guerra cruenta i despietada que no acaba queden reflectides en un dietari que decideix escriure cada dia per deixar un testimoni viu. En aquesta obra, el net de Pepe comença a buscar i conèixer el seu avi a través d’aquests relats a l’infern.
En un escenari que simula un taller, un pintor està retocant un quadre enorme sobre uns paratges que reflecteixen uns records amargs que estan a punt de representar-se. Enmig de les teles, els colors i els pinzells, el protagonista narra la història. Una escenografia estudiada i molt emotiva en la seva senzillesa que crea un marc especial i molt íntim per al relat.
Un text difícil i complex que trama perfectament els moments històrics amb les paraules de Pepe. Sense obviar l’entorn, exposa de manera dura i clara les sensacions del narrador. Unes emocions que estan brillantment interpretades per Pau Vinyals. En ocasions costa aguantar la cruesa amb què Vinyals s’esguerra per dins per reviure davant del públic la realitat de la guerra. Aquest treball tan intens per donar veu a les paraules es trasllada amb el cos, però sobretot amb la mirada de l’intèrpret que mostra com Pepe perd la joventut i l’esperança cada vegada que escriu al seu dietari.
Tot i la duresa que es viu durant tota la guerra, el més impactant de tot és allò que els hi queda a les persones que han sobreviscut. La misèria que han vist i viscut les acompanya la resta de la seva vida i aquesta producció no vol silenciar-ho. Cal homenatjar als que van patir tot aquell horror, però també deixar clar que no va acabar allà i que a més de vençuts van quedar apedaçats per sempre.