Paula Ransenberg posa el cos i el cedeix a un grup de diverses i hipotètiques partenaires d’en Harry (transsumpte de Harry Houdini), el mag que ha desaparegut, però que no ha tornat a aparèixer. Aquest és l’interessant punt de partida de Para mi sós hermosa, que, amb molta habilitat narrativa, llença la pregunta: què fer a partir d’ara? Les set dones que interpreta Rosenberg s’han quedat soles a uns fira de varietats, abandonades per un mag que mai les havia tractat d’igual a igual.
Tot i que la història mereix ser més desenvolupada, Rosenberg fa de tot: desplegament de veus, d’idiomes, de cares, toca l’acordió, canta… Tot amb la intenció d’expressar el desassossec d’aquestes dones, que són moltes i són una, ferides per l’absència, és clar, d’un home.
Una posada en escena i una escenografia molt properes al cabaret ens fan pensar en una Lotte Lenya desenganyada (més desenganyada) i esquizofrènica, com el món que li ha tocat. Val la pena acostar-se a la Badabadoc i deixar-se endur per una actriu que imanta i et deixa amb ganes de més.