Vaig decidir d’anar a veure aquest muntatge després d’assistir a l’acte programat per la Fundació Romea (La figura del maligne a Milton i Molière), on l’Andrés Lima i en Sergi Belbel explicaven les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton, i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual. Va ser quan l’actriu Cristina Plazas va llegir i interpretar alguns fragments del Paraíso perdido de John Milton, en versió d’Helena Tornero que vaig decidir de no perdrem per res del món aquesta obra.
La veritat ha estat tot un encert, Paraíso Perdido és un gran espectacle en tots els sentits.
L’adaptació dramatúrgica de l’Helena Tornero, basada en el poema èpic de John Milton de 1667, és una autèntica joia teatral que ens fa reflexionar sobre el bé i el mal, i la figura de Déu, el diable i la religió d’una manera molt original.
Milton va reinterpretar la Bíblia en el seu extens poema, agafant la figura de Satanàs (un àngel desterrat a l’infern), per explicar-nos la història de la humanitat des de la seva poderosa influència. L’Helena Tornero en fa una adaptació d’aquesta reinterpretació afegint algunes referències actuals, convertint Paraiso Perdido en una proposta potent, arriscada, original i innovadora, controvertida i polèmica, molt visual i poètica, plena de metàfores i simbolismes.
És un muntatge on es barregen diferents llenguatges teatrals, molt cuidat en tots ambits, escenografia, vestuari, caracterització, il·luminació, videocreació, audiovisuals, música, moviment, direcció i interpretació.
L’obra se’ns presenta en set parts:
Parte 1 La caida del angel . El dolor és el primer que sent Satanàs en caure.
Visualment, és una de les escenes més poètiques del muntatge.
Parte 2 Las Puerta del inferno . Satanàs coneix la culpa i la mort. Milton permet als àngels menjar o tenir relacions sexuals.
Brutals les actrius Elena Tarrats i Laura Font en interpretació, moviment i cant.
Parte 3 Dios observa. L’home va ser creat lliure. L’home és lliure d’elegir. L’home peca lliurement.
El mal i el bé són dues cares de la mateixa moneda.
Parte 4 Paraiso. Adam i Eva (Rubén de Eguía i Lucía Juárez)
ens apareixen com a éssers purs. La seva transformació és espectacular. La caracterització és espectacular, gràcies a Céline Kretschman.
Parte 5 Guerra. En aquesta part he gaudit moltíssim amb l’enfrontament dialèctic entre Déu i Satanàs. Brutals Pere Arquillué i Cristina Plazas.
Parte 6 La caida del hombre. El bé i el mal mitjançant la història d’Adam i Eva. La rebaldia contra la tirania.La desobediencia de l’home i com a càstig l’exili. Eva tasta la poma i la dona és condemnada de per vida. Impressionant el discurs d’Eva sobre les desigualtats, diferències i
injustícies per les quals passen les dones al llarg de la història.
Parte 7 La carcajada de Dios. En aquest episodi Milton ens porta a reflexionar sobre… si Déu és tan bo i poderós, com és que permet que existeixi la fam, la guerra, el dolor, els abusos, el maltractament, les violacions, les desigualtats, les diferencies i injustícies socials?
La manipulació, la prohibició, el domini, l’obediència, el poder, el fracàs, la creació d’un lloc on enviar a l’enemic. Qui en surt beneficiat?
Paraíso perdido és un homenatge a la bellesa de les paraules del poema de Milton, és un manifest contra les desigualtats i les injustícies, és un homenatge a l’ofici d’actor i al teatre sempre atacat per la seva capacitat de transformació i transgressió. Paraíso perdido és un viatge, un deixar-se portar, és parar-se a pensar i reflexionar.