A Catalunya ens importa molt la llengua. Les circumstàncies històriques ens han fet malalts de llengua. No conec cap altre poble amb aquest tret tan desenvolupat. La llengua forma part de nosaltres, i jugar amb ella és un dels nostres entreteniments (que li diguin a en Màrius Serra!).
A Paraules d’amor Joan Ollé proposa un viatge pel català bastard, el que es parla a diari i manté viva la llengua des del barbarisme i l’error sintàctic, el calc i la mala pronúncia, però és un viatge divertit, no acusador, un viatge de celebració carregat d’ironia i acompanyats de tres actrius que fan una feina increïblement complicada de manera impecable.
Cap malalt de llengua no s’ha de perdre Paraules d’amor. Un autèntic caramelet.