París, és l’última proposta musical de Paul Berrondo, director dramatúrgic, y Óscar Peñarroya, director musical. Les Cot, un trio vocal femení, és qui no tan sols encarna i dona veu a les tres protagonistes, sinó que també participa en la creació del text teatral. Tots aquests artífex donen lloc a una peça que combina diàleg, cant i ball amb la música en directe. El resultat de tot plegat és una comèdia musical com atractiva i plaent.
Tot i que l’obra no presenta un gran elenc d’actors ni de personatges, les tres amigues protagonistes son capaces de transportar contínuament a l’espectador a cada situació que protagonitzen sense comptar amb un gran atrezzo ni vestuari. Cal remarcar que la música constant en directe és imprescindible per tal que l’espectador quedi endinsat en la història. A més a més, els canvis constants entre diàleg i cançó estàn perfectament lligats i ajuden a que l’obra es faci amena. Un altre efecte molt important, que ajuda també en que l’obra sigui agradable, es l’ús repetit d’un humor ràpid, que busca el riure fàcil, però que no deixa de ser eficaç.
Si bé és cert, el text teatral en si mateix no és excessivament profund, però aquesta comèdia musical no demana ni necessita d’un text teatral elevat. Encara que podríem dir que la història del fons és senzilla, aquesta passa a un segon pla amb l’actuació meravellosa de les actrius, les quals aconsegueixen que l’espectador centri la seva atenció en el que està succeint en aquell moment i que no reflexioni sobre una qüestió molt més profunda, com per exemple la importància de prendre decisions.
Com a conclusió, cal destacar que és una comèdia musical que presenta nombrosos tocs d’humor i que combina de manera excel·lent la música (cant i ball) amb el diàleg, encara que no tingui una història de fons molt elaborada. Amb tot això, es considera que és una peça molt recomanable si l’objectiu és passar una tarda de teatre divertida, entretinguda i animada.