Des del passat 27 de desembre i fins al 13 de gener té lloc la primera edició del FESTIE, Festival de Teatre Independent!, a la sala Barts. En aquesta edició ha comptat amb tres companyies emergents: The Mamzelles, LES COT i LAminimAL amb tres propostes teatrals, “MAFIA” (que nosaltres vam poder veure a la Sala Atrium), “PARÍS” (estrenada al mes d’octubre al Almeria Teatre) i “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth”.
Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu de FESTIE, sota la direcció de Sílvia Berna, és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors.
Ahir vam tenir la sort de poder veure PARIS de LES COT, una esbojarrada, surrealista i inversemblant comèdia musical, que ens ha divertit i agradat molt.
Una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, amb música en directe i les veus de les tres integrants de la companyia LES COT: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral. Una obra creada musicalment per Óscar Peñarroya i amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo.
L’humor és el protagonista d’aquesta proposta musical, en què tres amigues emprenen un viatge contrarellotge que les obliga a enfrontar-se amb elles mateixes, els seus fantasmes i les seves pors.
Teresa (Elia Corral) és mestre d’escola i vol ser mare, i per poder ser-ho ha d’anar fins a París. Un pacte d’infantesa “obliga” a les seves amigues Olga (Mar Maestu) i Carmen (Maria Viñas) a acompanyar-la.
Viatgen en el cotxe de l’Olga, una dona de negocis sofisticada i enganxada al seu mòbil, i és en aquest viatge on es produiran les situacions més divertides i inversemblants on pren molt protagonisme la Carmen, perruquera de professió i farta de la vida que porta i l’invisible Wilson (Óscar Peñarroya), l’assistent virtual del vehicle. Però en tot cas, les amigues tenen clar que la prioritat és arribar a París perquè la inseminació de la Teresa es pugui fer quan toca.
Tres amigues, tres maneres d’entendre i viure la vida i l’humor com a part essencial d’una proposta irònica plena d’absurditat i bogeria.
Una posada en escena coreogràficament perfecta, una escenografia amb tres mòduls i uns bancs, que limiten el cotxe, el restaurant o l’habitació d’hotel i que elles mateixes mouen a escena. Unes excel.lents interpretacions teatrals i magnífiques veus acompanyades de música en directe fa d’aquesta proposta una petita joia que cal veure.
Però cal córrer perquè només estan a la Sala Barts fins al dia 6 de gener.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ