Arriba l’estiu a la ciutat: els ocellets canten, els nens s’empastifen amb gelats, ramats de guiris envaeixen l’espai públic, la calor més enganxifosa possible impregna la pell dels barcelonins… I Parking Shakespeare torna al parc. Després de set edicions, ja podem dir que el projecte s’ha consolidat com un must de l’estiu barceloní. Així que no cal esmentar la seva tasca d’apropar el teatre a tothom, de democratitzar els clàssics. Tampoc cal recordar que és un teatre sense artificis, que preserva el ritual i en fa partícip tant el públic més fidel com els espectadors casuals, creant-los la sensació de formar part d’alguna cosa emocionant, divertida i comuna. Així que només diré: Aneu-hi.
Aneu-hi perquè aquest any compten amb un text deliciós, que els queda com anell al dit i hi juguen tant com volen, enjogassant també al públic, que queda encantat d’un Shakespeare tan poètic i col·loquial. Aneu-hi perquè si ja és, per norma, un elenc de luxe, aquest any s’hi llueixen més que mai, sota la direcció de Llàtzer García, que ha captat perfectament la forma i requeriments de l’escenari natural, adaptant el text a les corbes, la sorra i les fulles. Aneu-hi perquè si bé els personatges d’Al vostre gust troben al bosc d’Arden un petit paradís, els barcelonins l’hem trobat a l’Espiral dels Til·lers.