La part més complicada a l’hora de representar teatre elisabetià és l’adaptació. En un món on ja no tenim ni el temps ni el costum de veure obres de més de dues hores i on ja no coneixem al detall tots els referents històrics que contenen, és l’adaptació la que pot salvar o enfonsar un text. Una bona tria de les escenes, un bon ritme narratiu, una traducció cuidada i un bon criteri a l’hora d’actualitzar el context marquen la diferència. I aquest Eduard II n’és una bona mostra. Una història interessant que enganxa per la forma en que ens l’expliquen. Un text que parla de lluites de poder i traicions a la cort del rei d’Anglaterra que sona a notícies d’ara mateix.
Malgrat comptar amb unes interpretacions més aviat fluixes, val la pena veure aquest muntatge per descobrir que, tot i que Shakespeare és molt Shakespeare, Marlowe tampoc no està malament.