Georg Büchner va néixer a principis del S XIX. El Romanticisme ja anava traient el nas per l’horitzó. Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va morir molt jove i va deixar aquesta obra inacabada. Per aquest motiu les adaptacions i posades en escena han estat més lliures i moltes vegades enriquidores com ha passat amb aquest Woyzeck de Marc Rosich. Ha reduït l’escenografia al màxim minimalisme i sobrietat per la qual cosa la presència i actuació dels actors/actrius adquireixen un paper predominant. No és gens estrany que se’n hagi fet moltes adaptacions, des de òpera (Wozzeck de Alban Berg) fins a musicals, cinema o teatre de titelles.
La companyia Parking Shakespeare es va crear al 2009 amb la idea anglosaxona d’apropar la cultura al públic. Per això representava obres de Shakespeare als estius en espais públics sense equipaments. Van començar als estius, es va estendre als hiverns i a altres autors. Les actuacions són gratuïtes i fan servir la taquilla inversa. Enguany celebra els seus 10 anys de feina ininterrompuda amb aquest Woyzeck que es va estrenar al 2013 i que va tenir molt d’èxit.
No en diré res de l’argument perquè és força conegut però si puc dir que és un nou Woyzeck, carregat de passió i força dramàtica amb molt pocs elements i això ho aconsegueixen Marc Rosich i els actors/actrius. Especialment remarcables són les actuacions de Carles Gilabert en el paper de Woyzeck i d’Ariadna Matas com a Käthe per la dificultat que tenen els papers de personatges amb desequilibris emocionals i depreciats per la societat cruel que els envolta. La impotència i l’autodestrucció estan fidelment representades.
La distribució allargada de la sala i la presentació sense amplificació, fa que els actors/actrius hagin de cridar molt perquè siguin sentits a l’altra punta de la sala i, si bé afegeix dramatisme a l’escena, resta l’atenció dels que estan més a prop. Per fortuna, amb el repartiment de cerveses artesanes, el públic participa de la festa premonitòria del drama.