Aquest espectacle va guanyar la darrera Mostra de Teatre de Barcelona, celebrada la tardor passada. En ell conflueixen tres històries sobre la comunicació -o incomunicació- a la societat actual. Tres maneres de mostrar-nos la dificultat de les relacions humanes en un món on primen les xarxes socials, la distància (física o no) i una aclaparadora i preocupant deshumanització.
El text i la direcció d’Iván Andrade aprofiten molt bé els recursos que té a l’abast, i de mica en mica construeixen un mosaic que encaixa, que emociona i que convenç. La història de l’androide aporta el seu punt d’humor, la dels joves que es comuniquen només per xarxes desperta certa tendresa i la de la parella japonesa -parlada en japonès, amb subtítols- obre un drama identitari molt interessant. Totes les històries es van barrejant i van confluint en un tema únic, rotund i precís. L’acurada interpretació de tot el repartiment acaba fent la resta, tot i que durant el més d’any i mig de recorregut de l’espectacle alguns personatges han sofert canvis d’actor o actriu.
En definitiva, un espectacle que tot i tractar un tema força recurrent ens ofereix una visió molt nítida i aclaridora. Una dramatúrgia a proba de bombes que acaba donant un gran resultat.
