Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d’agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d’obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d’Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta.
La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d’investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández sota la direcció de Gerardo Martínez i música original de Leandro Sabino.
Aquesta peça va ser seleccionada per participar en diferents Festivals de Titelles obtenint el Premi a la millor actriu en el 8è Festival Internacional de Teatre de Mont Laurier, Québec (Canadà) al setembre de 2017 i obtenint en el mateix Festival el premi del jurat al millor espectacle.
Ara ha arribat a la Sala Fènix on ha ofert quatre representacions, des del Fimo, Festival Internacional de Titelles d’Ovar (Portugal) on ha participat.
Maru Fernández, vestida de negre, surt a escena “amagada” dins d’un vestit de paper i on els seus peus són els protagonistes. Els seus peus ens porten a tres històries que parlen de la vellesa, la vida en parella i la infància.
Uns vestits que es transformen en escena i una actriu amb un registre de veus realment sorprenent. Una magnífica fusió de tècniques a partir dels vestits de paper i els objectes que ella domina a la perfecció.
A la vellesa, l’artista es fica dins del personatge de la seva àvia, amb una esquena absolutament deformada, que d’una forma còmica plena de sensibilitat ens explica la seva visita al metge, la seva participació en un grup coral o l’intent frustrat, una i mil vegades, d’encarregar un pollastre.
La mort de la vella dona pas a una magnífica escena, on dues “columnes vertebrals” dretes i una en cadira de rodes parlen dels funerals i de la mort, davant de la “columna vertebral” de la difunta.
Dues titelles, que la Maru Fernández, porta lligades als peus amb cintes elàstiques, representen el món de la parella, les discussions absurdes a partir d’una paraula mal interpretada i la reconciliació. Una genial manipulació dels titelles.
Un altre vestit que sembla viu, del que surt un personatge de paper que vol dominar a la nostra protagonista per acabar convertit en un ram de flors. I finalment des d’una visió infantil, ens dibuixa a sobre d’un vestit al seu Montevideo natal, el riu, el cerro i la seva casa.
PASOS LARGOS és genial, amb un gran treball de la titellaire en un espectacle amarat d’un gran sensibilitat. Llàstima que diumenge era l’ultim dia d’actuació a Barcelona.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ