Un piset de Sants, cançons de la Núria Feliu sonant pel celobert, una dona que ha desaparegut, un veí sospitós, efectes paranormals… i uns quants misteris més. Aquests són els principals elements de Passaran coses fantàstiques, una comèdia amb molta màgia i uns personatges que estan fregant l’absurd tota l’estona. Potser no és una comèdia a l’ús, ni tan sols una simple comèdia esbojarrada, sinó un vehicle per sorprendre al públic a través d’un gènere poc freqüentat en teatre: la ciència ficció.
L’argument de Jordi Casado i Sílvia Navarro, tot i voler parlar en el fons de la cultura de l’esforç i de les expectatives que ens creem a la vida, no és més que un instrument… tal com dèiem abans. I es tracta d’un instrument que permet introduir la màgia en la història d’una forma natural, aconseguint trucs senzills –alguns potser no tant- que deixen bocabadat a l’espectador. Aquestes petites sorpreses faran que sortim del teatre amb un bon regust de boca i amb ganes de seguir gaudint de la trama i dels personatges. Un producte simpàtic que genera bones vibracions.
Un altre dels elements de l’èxit d’aquest muntatge és el repartiment. Ferran Vilajosana, que hem vist els darrers anys a Red, La tendresa o El temps i els Conway, afronta un protagonista que està tota l’estona a mil revolucions i que l’actor defensa amb una interpretació que voreja l’slapstick. També hi tenim a la veterana Teresa Vallicrosa, que tot i fer un paper secundari demostrar la seva gran versatilitat i la capacitat per divertir-se en productes petits com aquest (fa uns anys la vam veure en el mateix teatre a la destacada Instruccions per enterrar un pare). Completen el repartiment els igualment divertits Júlia Santacana i Sergi Armentano.