Ja no resulta tan estrany trobar espectacles a la nostra cartellera basats en textos inicialment no pensats per ser representats. Darrerament, per exemple, hem vist posades en escena d’assajos com El teatre i la pesta d’Artaud o Els mots i la cosa de Carrière, entre d’altres. Alfonso Sánchez i Alberto López ara fan un pas més enllà i teatralitzen un recull d’articles periodístics d’Arturo Pérez-Reverte, unificant monòlegs i reflexions diverses amb un dèbil fil argumental. L’experiment aguanta prou bé el risc assumit i només se li pot retreure tot allò que els escrits de Reverte ja porten de sèrie. Patente de corso busca clarament la proximitat temàtica amb el públic, extraient tota la comicitat possible a un material ple de paraulotes i violència gratuïta. Aprofitant l’estat d’ànim de frustració generalitzada, l’autor expressa el que qualsevol treballador indignat de barri proletari cridaria a la televisió, amb l’única diferència que fa servir un llenguatge (per moments) més elaborat. El problema és que de profunditat n’hi ha poca, l’argumentació és deliberadament barroera i, per tant, l’humor també. Potser l’espectacle hauria d’assumir les seves limitacions, escurçar la durada i combinar a Reverte amb altres autors per evitar certes reiteracions. Afortunadament, els dos protagonistes defensen la proposta amb moltes ganes i el seu carisma (ja demostrat a El mundo es nuestro o Ocho apellidos vascos) supera en moltes ocasions les dificultats abans mencionades i aconsegueixen fer al públic passar una bona estona.
Enllaç copiat!