Entrem a la sala on les cadires estan disposades en forma circular al voltant d’un petit “escenari” també rodó. Una posada en escena de Joan Miquel Artigues que permet una gran proximitat amb el públic. Fum i foscor per iniciar l’espectacle.
Un recull de rondalles mallorquines, vicis i pecats presents en la cultura popular que aquests dos actors ens han presentat d’una manera que el gest més groller sembla elegant i les irreverències passin desapercebudes o no ho semblin. Ens presenten un mostrari de rondalles per valorar el que per Mossèn Alcover era pecat, el que tapava i el que mostrava sense pudor, aquelles coses que el poble considerava correctes i les que no, d’allò que era considerat obscè i ara ens fa riure.
Toni Gomila (Acorar i Al nostre gust) i Catalina Florit (Homenatge) han jugat amb nosaltres, ens han fet riure i ens han deixat literalment bocabadats davant d’un llenguatge que sembla creat per explicar històries. Amb una gran expressivitat gestual, una posada en escena molt senzilla i divertida i un estil narratiu propi, ens porten al món de les rondalles mallorquines que formen part de la identitat de les Illes Balears.
Hem gaudit molt d’aquesta proposta escènica, malgrat que la utilització de la llengua tal com es parlava llavors, en alguns moments ens ha allunyat de la seva comprensió en la seva totalitat.
Per llegir el nostre apunt original només heu de clicar AQUÍ