Com de ben segur sabreu, nosaltres no som massa de comèdies esbojarrades i segurament per això aquesta producció, PEL DAVANT I DEL DARRERA la temporada passada no l’havíem prioritzat a la nostra agenda.
A més a més crèiem que fa uns anys ja l’havíem vist en una altra versió, … i és que a Barcelona des del 1985 quan es va estrenar a la ciutat, ja s’han pogut veure diferents versions, estrena el 1985 (Condal) – 1996 (Victòria i Goya) – 2002 (Borràs) – 2010 (Borràs) i finalment aquesta versió de Paco Mir el 2018, que ara en el 2019, podem tornar a veure en el mateix teatre, gairebé interpretada pels mateixos actors.
Aquesta proposta en les seves diferents versions, s’ha pogut veure en 50 països diferents i ha estat traduïda a 28 idiomes.
Aquesta versió de Paco Mir i dirigida per Alexander Herold , la temporada passada va ser tot un èxit de públic. És per això que no ens hem pogut estar i ens hem “arriscat” a veure-la, encara que erròniament temíem que no seria el tipus de teatre que més ens satisfà. Ahir dimecres 20 de novembre, finalment vam anar al Teatre Borràs per tal de poder veure-la.
Hem de reconèixer que estàvem totalment errats, perquè tenint en compte que es tracta d’una comèdia comercial d’embolics, i que no té massa argument, ens ho hem passat “pipa”, hem rigut força i valorem la proposta com excel·lent, perquè assoleix el seu objectiu al 100% i creiem que darrere de tot plegat existeix una feinada mil·limetrada, tant de direcció com d’interpretació, amb ni més ni menys que 9 actors a l’escenari.
PEL DAVANT I DEL DARRERA (títol original en anglès, Noises Off) va ser escrita pel dramaturg anglès Michael Frayn, estrenada a Londres l’any 1982 i que va estar nominat al Premi Tony a la millor obra l’any 1984.
L’autor va escriure un esquetx de 8 minuts per a una gala benèfica a encàrrec d’Elisabet II del Regne Unit, i un productor que ho va veure li va donar un xec dient que es quedava l’obra sencera, de manera que Frayn va haver d’escriure ràpidament tot el text, però va conservar aquest esquetx en el segon acte.
Es tracta d’una comèdia de “teatre dins del teatre”, on uns actors principiants van a fer una gira representant un vodevil; la dramatúrgia està dividida en tres actes, on l’acció es va repetint més o “menys” igual en cada un d’ells:
Un primer acte on podem veure un assaig, on el director (Jordi Díaz) intenta posar ordre sense aconseguir-ho massa …. potser el menys aconseguit de tots tres, encara que totalment necessari pel desenvolupament posterior.Un segon acte, on es veu una representació des del darrera de l’escenari, en el que l’espectador veu la “realitat” de les relacions entres els actors protagonistes i l’esbojarrada seqüència entre bambolines, per intentar que surti tot bé…. i un tercer acte, amb el resultat final de la representació amb la seva visió davantera, on res funciona com havia de ser, en una esbojarrada cadena increïble de gags que fan petar de riure als espectadors i que acaben d’arrodonir-ho tot.
Un treball increïble de sincronització per tal que els espectadors puguin gaudir al màxim dels gags, en un treball absolutament coral, en el que seria injust valorar a un actor per sobre de l’altre, perquè cada un d’ells arrodoneix perfectament el seu paper (volgudament exagerat), que es relaciona a la perfecció amb la dels altres companys d’escenari.
El que és segur, és que ells també s’ho passen d’allò més bé, malgrat el desgast físic evident, en acabar la representació.
Menció especial al treball d’escenografia de Jordi Bulbena, perquè a sobre de l’escenari del Teatre Borràs, podem veure el decorat teatral d’una casa unifamiliar de dos pisos, que gira 180 graus i ens permet veure el darrere de l’escenari.
Un espectacle volgudament exagerat, que pretén ser un homenatge als professionals de les Arts Escèniques. Creiem que paga la pena veure-la i gaudir-la una o més vegades, com es mereix. No intenteu trobar en aquesta proposta cap missatge que vagi més enllà de voler fer passar una estona molt divertida als espectadors.
Nosaltres la recomanem, si o sí.
Per poder veure la ressenya original, nom-es cal clicar en aquest ENLLAÇ