Pot una sola obra tractar alhora temes com la ciència cognitiva, el concepte d’ànima i l’atracció sexual i ser alhora entretinguda? Si m’ho haguessin preguntat fa un parell de setmanes hagués tingut els meus dubtes sobre la resposta però després d’haver vist Pensaments secrets puc afirmar que sí. La primera incursió de l’actor Lluís Soler en l’àmbit de la direcció teatral aborda un génere híbrid, a mig camí entre el teatre a l’ús i la divulgació científica i, estrany com podria semblar sobre el paper, aconsegueix un muntatge interessant, amb unes interpretacions més que correctes i una posada en escena del tot solvent. Pensaments secrets alimenta l’intel·lecte i genera interessants debats postfunció. Sorprenent i del tot recomanable.
Enllaç copiat!