Un espectacle que ha estart escrit i dirigit per Manel Dueso.
L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle.
Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, ….
Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit com un espectacle d’una idiosincràsia irreverent i transgressora, “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Setze peces que transiten per pensaments, reflexions i actituds compartides per bona part dels espectadors.
L’espectacle afirma Dueso, és un disbarat, una gran gamberrada, que es pot comparar a les vivències que podem tenir en un parc d’atraccions, amb contínues pujades i baixades emocionals. Ens va informar que té algunes referències al món de Samuel Beckett, especialment a “Tot esperant Godot” i es deixa influenciar per autors com Pinter, Eduardo de Filippo, Ionescu o Brossa.
PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, és una proposta d’una gran comicitat que ens porta al terreny de l’absurd, sense perdre en cap moment l’oportunitat de criticar, denunciar o reivindicar temes de la nostra actualitat ….
A la Mar Mediterrània ja no es pesquen peixos (Met i Mat), en clara referència al greu problema de la crisi dels immigrants al Mediterrani ….
A Barcelona podem trobar pakistanesos, indis, senegalesos, polonesos, xinesos, bolivians … (Loli i Lali), potser no cal pujar a un creuer per conèixer diferents cultures … en referència a la diversitat cultural de la nostra ciutat derivada dels fluxos migratoris …..
… ó la conversa entre dos joves (Blasi i Neny) que es comuniquen amb els mòbils asseguts en el mateix banc sense adonar-se.
Parlen de la precarietat laboral, de la impossibilitat de plorar (les llàgrimes han marxat de vacances !!!), de la sanitat pública, de la independència de Catalunya, de Donald Trump, dels morts a les cunetes, de les pensions, de la família Pujol – Ferrusola, d’Andorra ….. i per fer-ho utilitzen l’humor en totes les seves variants amb una gran dosi de llenguatge poètic.
Un enorme treball previ de recerca i selecció. Una posada en escena d’una gran agilitat, amb uns canvis d’escena ràpids i ben lligats, on juga un paper fonamental la música i l’espai sonor de Bàrbara Granados. Magnifica l’escenografia de Sebastià Brosa i Mallu Duben, el vestuari i maquillatge de Núria Llunell, i la il·luminació de David Bofarull i Xavi Garcia.
Com ells mateixos conclouen, “estem contents, encara que no sigui veritat“…. . I continuem esperant Godot, que avui no vindrà.
Una proposta magnífica, d’un humor que efectivament fa “pensar” i molt …. a la sala i també quan marxem del teatre. Un espectacle molt i molt recomanable, que es podrà veure a l’Off de La Villarroel dissabtes i diumenges fins al 2 de febrer.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ