“Penso en Yu” sorgeix després de que la seva autora Carole Fréchette ,llegís un matí al diari, la noticia de l’alliberació de Yu Dongyuem, després de 17 anys d’empresonament, per haver llançat pintura sobre una imatge de Mao.
El que va començar l’any passat com una lectura dramatitzada al teatre Romea ( organitzada per l’AADPC, la Fundació AISGE i La Fundació Romea), ara és pot veure representada a la Sala Beckett.
Madeleine (Fina Rius) és una activista en crisi que s’obsessiona amb una notícia que ha llegit al diari, Yu Dongyue ( xinès : 喻东岳; Hanyu Pinyin : Yù Dongyue) ha sortit en llibertat després de ser empresonat durant gairebé 17 anys a la Xina, per llançar ous plens de pintura al gran retrat de Mao Zedong a la Porta de Tiananmen ( Pequín) durant les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989. Ella, ex activista i ex-militant no pot deixar de pensar en aquest fet i s’obsessiona en voler entendre el significat d’aquell gest tràgic comès per Yu, deixant de banda fins i tot la seva feina com a traductora. Juntament amb ella apareixen dos personatges més : Lin (Mar Ulldemolins) una jove xinesa immigrant a qui Madeleine dóna classes de francès, i Jérémie (Pep Ferrer) un veí que viu un drama personal. La obsessió de Madeleine de Yu condueix a cadascú dels personatges a reflexionar sobre el seu coneixement personal i la seva pròpia relació amb el món, les seves esperances i il·lusions perdudes. Sorgiran temes com la llibertat, la rebel·lia, la solitud, la mentida, les frustracions, l’afecte.
La veritat és que no sé que m’ ha passat, molts companys de teatre me la van recomanar moltíssim, però malauradament, ni m ‘arriba’t el que l’autora ens volia dir, ni l’he entès.
Vaig esperar i esperar ha veure on ens portava tota aquella obsessió de la Madeleine amb en Yu, i què hi tenia a veure amb els altres dos personatges, però rés de rés. Per mi ha estat una obra lenta, de difícil comprensió, amb algunes escenes curtes que no m’han acabat de convèncer i unes interpretacions desiguals i poc creïbles.
VALORACIÓ: ** ½