Musical d’aquells que em guanyen ràpid: íntims, aparentment sense pretensions però que arriben i toquen la tecla precisa, proper, en un indret addient, música de qualitat i en directe, amb molt de talent, treball i qualitat al darrere.
Primera part de la Trilogia de l’Amor, musicals escrits i dirigits per l’Alícia Serrat (Pegados) i produïts per Daniel Anglès (Rent), cadascú amb un músic diferent, en aquest cas, Marc Sambola.
Anna Lagares (quina vis còmica i veu!) alternant amb Clara Solé (sensibilitat màxima) creen una deliciosa parella amb Edgar Martínez en aquest musical sobre la cerca de l’amor i que bonic és trobar-lo i com el destí ens atrapa per molt que ens disfressem i vulguem amagar-nos. Un amor de contes i fàbules, de prínceps i princeses.
La història és senzilla, però ve de gust trobar-se, ni que sigui per una vegada, una obra sobre el costat lluminós de la vida i l’enamorament, històries que parlen de que les coses complicades a vegades són senzilles: algú ens agrada i li agradem. Hi ha cosa més gran a l’univers?
L’aparent senzillesa no amaga la qualitat de la música, les bones interpretacions i cançons diria que més complexes del que sembla. Jo no sóc molt de comèdia de disfresses i aparences (ho admeto, les comèdies shakesperianes no són el meu fort) i tot i així he gaudit molt.