Que apareguin musicals a la cartellera sempre és una bona notícia per als amants del gènere, però el fet que ens brindin l’oportunitat de descobrir obres que, fins ara, eren desconegudes per al gran públic de la nostra ciutat és del tot admirable en els temps difícils que corren. Així doncs, d’entrada, cal aplaudir a aquesta companyia per la seva tenacitat a l’hora portar a escena aquest gran musical, però també cal agraïr al teatre Gaudí per apostar-hi. A més, se’ls ha de felicitar pel resultat del projecte, el qual és del tot satisfactori, mereixent que l’espectacle tingui vida més enllà de l’estiu i que, d’aquesta forma, el pugui descobrir encara més gent. De fet, seria molt positiu per als espectadors que altres teatres s’arrisquesin a programar musicals nous d’aquesta envergadura, tot i que s’ha de reconèixer l’alt risc que això suposa.
Cal dir que malgrat que l’espai escènic del Teatre Gaudí no és del tot petit, no era una tasca fàcil situar en escena 20 actors i 5 músics. En aquest sentit, s’ha sabut jugar amb una escenografía funcional i amb una direcció excel·lent que brinda a l’espectador una forma diferent de gaudir un musical. De fet, les condicions que reuneix la sala fan que ens endinsem dins la funció, una circumstància que no acostuma a succeïr en obres que compten amb tants intèrprets en escena. D’altra banda, cal destacar el bon treball dels actors i les bones veus que ens ofereixen, destacant la de Marc Flynn, però sense desmerèixer la de la resta dels seus companys. Així doncs, ens trobem davant d’un gran musical que tracta temes com la repressió, l’amor i la por a través d’excel·lents temes musicals i d’una història que et va atrapant sense que te n’adonis, fent que les 2h 40m passin realment ràpides mentre vivim una muntanya russa d’emocions.