Per sobre de totes les coses, l’adaptació catalana del musical de l’Off Broadway Bare a Pop Opera, es va estrenar el passat dimecres al Teatre Gaudí de Barcelona. Un musical en un format molt diferent al que estem acostumats a veure. Mai no has vist a vint actors i cinc musics vivint una història d’aquesta intensitat amb les possibilitats que dona la Sala gran del Gaudí, podent sentir la respiració d’un actor a mig metre teu.
Una història difícil, situada als anys noranta però que tristament encara té molta vigència, una musica fantàstica interpretada en directe que recorda els mítics Rent o Spring Awakening i molt de talent concentrat en pocs metres quadrats. Dirigit per Daniel Anglès, aconsegueix fer un treball molt estètic però sense perdre ni una mil·lèsima de l’emoció del text que arriba fins ben endins de cada espectador. La coreografia agafa també una dimensió mai vista en altres produccions d’aquest mateix espectacle, de la mà d’Oscar Reyes es fa un preciós recorregut pel Romeu i Julieta que els alumnes del Saint Thomas representen pel seu final de curs o l’esperpèntica aparició de la Verge Maria al ritme de Vogue de Madonna amb els seus peculiars angelets.
Marc Flynn, impulsor i ánima d’aquesta producció emociona amb la seva veu dins d’una companyia molt jove que porta tants i tants conflictes, com el que ens mostra l’Iskra Bocanegra amb la sarcàstica Nadia o el drama que viu l’Ivy que ens interpreta l’Anna Herebia fent-se una dona quan encara no ha sortit de l’institut. La producció compta, també, amb tres veterans del musical al nostre país que interpreten els personatges adults de l’obra. Ningú es pot perdre a Ester Bartomeu de nou a un escenari interpretant el conflicte intern de la mare de Peter, l’increïble veu de la divertidíssima Lucy Lummis i la solemnitat de la veu del mossèn interpretat per l’Eduard Doncos. Poques vegades podem veure a Barcelona un musical d’aquestes característiques, només fins al 31 d’agost al Teatre Gaudí.