Nathalie Sarraute va escriure “ Per un sí o per un no” posant com a protagonistes dos homes, però crec que al text li escau més bé que les protagonistes siguin dues dones.
Aquesta obra es va estrenar l’any 1986, i va obtenir un gran èxit de crítica i públic. Els actors que la van protagonitzar van ser Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Uns quants anys després, se’n faria un nou muntatge amb els actors Lluís Soler i Xavier Boada a la Sala Muntaner.
En l’adaptació d’Albert Tola tot el protagonisme recau sobre dues dones. Les actrius que les interpreten són Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.
Es tracta d’una obra teatral curta, escrita en un sol acte.
L’acció dramàtica és el centre de l’obra. Tota la força recau en el text i la interpretació de totes dues actrius.
El text és boníssim, d’aquells que sense dir res ho diuen tot. Un text ple de silencis i frases amb doble sentit. És cert que per no perdre el fil de l’obra, has d’estar concentrada en tot moment, en la conversa de totes dues amigues, en l’expressió de les seves cares, els gestos, les respostes i el to en que es diuen les coses.
La trama és la mateixa, el retrobament entre dues grans amigues, després d’uns anys de distanciament. Què va passar? Quina va ser la causa d’aquest distanciament? “És bo…això” Una frase pronunciada amb un to una mica condescendent?, o la interpretació (correcta o incorrecta) per part de qui la rep?
Els espectadors ens trobem davant una batalla dialèctica, dues maneres diferents de veure la vida.
Una paraula mal reproduïda. Una paraula mal entesa. El significat de les paraules canvien depenent del to, la intenció o l’emoció en que es diuen, de la mateixa manera que la comprensió i la manera com s’interpreten per part de l’altre.
“Per un sí o per un no” es centra en les relacions de les persones, en la falta de transparència en la comunicació, en mal entendre una paraula que no amaga cap intenció.
Tenim tendència a callar aquelles coses que ens molesten, i no dir amb sinceritat el que realment pensem.
Després d’haver vist les dues versions, hem quedo amb aquesta última.
Sensacionals interpretacions de Maria Pau Pigem i Isabelle Bres.
***1/2