Una comèdia que ens parla de la culpa i el perdó

Perdón

Perdón
02/03/2020

“Perdón” és una comèdia dramàtica, escrita, dirigida i interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztryk, fundadors de la companyia argentina Sutottos.

Als Sutottos els vaig descobrir farà un parell d’anys amb “Inestable”, una proposta en el que la por i els seus derivats, eren l’eix principal de l’espectacle.

“Perdón” ens parla de la culpabilitat.

Fabio i Javier són dos amics que es retroben després de vint-i-vuit anys. La visió d’un i de l’altre pel que fa a la seva relació no és ben bé la mateixa. Mentre un parla de “carino”, l’altre parla de “aprecio”. La valoració que fan del grau d’amistat que hi havia entre tots dos farà que surti la culpabilitat.

La culpa, tema principal d’aquesta comèdia. De la culpa que sentim i de la que ens fan o fem sentir. I és que el sentiment de culpa és un sentiment habitual en les relacions humanes. La culpa és el que ens fa demanar perdó. D’aquí el títol de l’espectacle “Perdón”.

La originalitat d’aquest muntatge recau en la magnífica interpretació de tot dos actors i en els personatges que interpreten. Són personatges exagerats en tots sentits. Són manipuladors i egoistes. El seu discurs és de caràcter repetitiu, remarcant molt l’accent i l’èmfasi en moltes de les frases i paraules que diuen.

Són dos personatges que a mida que avança l’obra veus que van quedant atrapats dins un mateix espai, tant a nivell físic com pels records del passat.

El vestuari i la caracterització també ens mostra que van quedar atrapats en el passat.

La posada en escena està dividida en dos espais, el que comparteixen (la casa d’en Fabio) i un espai individual ( fora de la casa) en el que s’expressen individualment. Aquest ordre espacial permetrà als espectadors veure com són els personatges en la intimitat i quan estan junts. El disseny de llum també ajuda a fer visible els dos espais.

Les escenes en molts moments són realment absurdes i surrealistes. Els diàlegs, els moviments, els gestos, …fan que el públic no puguem parar de riure.

La música complementa i acompanya el relat. Hi ha un parell o tres de números musicals. Un és el conegudíssim tema “Amigo” del cantautor Roberto Carlos.

“Perdón” és una proposta divertida, esbojarrada i amb un gran sentit de l’humor.

Cent per cent humor argentí.

Us la recomano amb la certesa de que us ho passareu molt bé.

No us la podeu perdre!

← Tornar a Perdón

Enllaç copiat!