Václav Havel és un autor bastant inèdit a Barcelona, per això és gairebé un imperatiu anar-ne a veure qualsevol obra. Enguany el Festival Grec ha començat amb dues peces curtes del dramaturg txec: Audiència iVernissatge. Escrites el 1975, totes dues tenen com a protagonista l’intel·lectual Vanek, alter ego de l’autor. Ja en aquesta època, el teatre de Havel estava prohibit, i aquestes obres es representaven de manera clandestina en cases particulars.
Tant Audiència com Vernissatge són obres tan hilarants com histriòniques que beuen directament del teatre de l’absurd. Vanek és un intel·lectual lúcid i d’allò més senzill que es veu constrenyit en dues situacions asfixiants: a Audiència l’acorrala el seu cap en una fàbrica de cervesa —basat en una experiència real; Havel havia treballat en una cerveseria. A Vernissatge, Vanek es veu intimidat per un matrimoni que exhibeix de manera impúdica la seva felicitat artificial.
Cal felicitar amb fervor i entusiasme tots els membres de l’equip que han fet possible aquesta producció magnífica. Començant pels actors, Josep Julien està estratosfèric com a cerveser barrut i com a marit pretesament modèlic (un paper força semblant al que fa a Com si fos ahir). Un Julien exuberant és el contrapunt perfecte al Vanek de Joan Carreras, personatge tímid, introvertit, que no gosa alçar la veu contra dues situacions aberrants. Rosa Gàmiz, l’esposa de Julien a Vernissatge, està pletòrica en un paper absolutament exagerat. Així doncs, cal felicitar Pere Arquillué, que s’estrena com a director amb una veritable prova de foc. Ha aconseguit un contrast absolut entre la realitat de Vanek i l’absurditat dels seus interlocutors.
L’escenografia de Max Glaenzel, prou senzilla, és molt explícita, especialment a Audiència, en què l’escampall de llaunes de cervesa per terra retrata el descontrol i la bestialitat del cerveser. El ridícul sideral a què Havel fa arribar els seus personatges és fabulós. A més, és una bella ocasió per reivindicar el teatre de Václav Havel a Barcelona.