Estan fent una obra que t’agradaria veure (perquè et crida l’atenció el títol, els actors, el director, o perquè algú t’ha dit que ho facis). Compres una entrada i, molt sovint, l’imprimeixes. Esperes a que arribi el dia. Arriba. Vas caminant, o en bus, o en moto, al teatre. A l’entrada, et trobes amb una persona que et diu hola, t’agafa l’entrada i l’estripa/en fa un forat/la mira. Faci el que faci, voldrà dir que et deixa passar. Entres. I et trobes una altra persona; aquesta s’encarregarà de donar-te les indicacions necessàries perquè arribis a la butaca en el menor temps possible. Fes-li cas. T’acomodaràs, com puguis, estudiant la manera més pràctica d’organitzar les robes, abrics, bufandes, bolsos o carteres. Una tercera persona sonarà pels altaveus i et dirà que apaguis el mòbil. Fes-li cas, fes-li MOLT cas. Els llums s’apagaran, per encendre’s de nou segons després. Apareixeran altres (en algunes sales les mateixes d’abans) persones a dalt (o a baix, o al teu costat): en qualsevol cas, en un espai que anomenarem escenari. Viuràs unes sensacions. Al final, els llums s’apagaran. Després tot el recinte s’encendrà. Aplaudiràs i, en el millor dels casos, et posaràs d’empeus. Com puguis, agafaràs tots els trastos. Sortiràs per la porta. Les persones et diran adéu. Has anat al teatre.
Però què passa si ens distanciem d’aquest concepte tradicional del teatre? Què passa si no hi ha escenari, ni llums que s’apaguen i s’encenen. Si barregem els actors i els espectadors. Si tu mateix et trobes immers en la història, sent partícep del que està passant. Si els actors et toquen, et parlen a cau d’orella o et demanen que et tapis els ulls. Què passa quan no aplaudeixes, al final del “show”?
Teatro de los Sentidos ho investiga a Petits Exercicis pel Bon Morir, un espectacle que proposa jugar i buscar i allunyar-se del teatre convencional. Trencar la barrera que separa l’escenari del pati de butaques, proposant a l’espectador convertir-se en viatger, en protagonista de la seva història i del seu espectacle.
A l’entrada, una dona ens demana que deixem tots els objectes (mòbils inclosos) al guardaroba. Després, un home ens explica una història i ens demana que pengem la jaqueta, que ens preparem. Minuts després, obrim una porta enorme.
Dos camins. Dues portes. Una condueix als petits exercicis pel bon viure. L’altra, als petits exercicis pel bon morir. Quina escolleixes?
I comença el viatge.
Curiositat. Dubte. Sorpresa. Misteri. Desconeixement. Consciència.
No és exactament anar al teatre. Suposa assistir a alguna cosa especial, preparada perquè cadascú de nosaltres hi participi de manera activa; a vegades en silenci, a vegades a les fosques, per un espai pel qual no estem acostumats a caminar.
Un viatge per les emocions.
Una celebració per tots els nostres sentits.
El meu consell? Deixeu que us guiïn per un ritual festiu: brindant per la vida, i per la mort.
Despulleu-vos de prejudicis, aneu-hi, i gaudiu.