A diferència de la generació dels nostres pares, que estava enfocada a treballar i a formar una família, a nosaltres se’ns va educar per tenir somnis i aspiracions. Ara bé, ningú va tenir el valor per avisar-nos de que molts d’aquests objectius no s’acomplirien mai. Petits monstres parla de tot això, i és precisament en el personatge de l’Anna -impecable i divertidíssima Vanessa Segura– on es donen cita totes les frustracions, els desencisos i les petites misèries. Ella ens posa davant dels ulls un personatge que accepta viure amb les seves pors i amb els fantasmes que la persegueixen des de fa anys.
També és curiós, d’altra banda, que l’obra es presenti com “la comèdia de la crisi dels quaranta“. En altres èpoques, entrar a aquesta edat es relacionava amb sexe insatisfet o amb l’arribada a un sostre professional -o vivencial- del que ja només s’esperava el compte enrere… La diferència amb l’actualitat, segons el text de Marilia Samper, és que ara molts arriben als quaranta sense haver aconseguit res de res: ni una feina estable, ni una família, ni un sostre propi on aixoplugar-se, etc. De totes formes, en lloc de furgar en una situació així, l’autora busca la comicitat i el punt just d’escepticisme. Potser peca en ocasions d’una certa ingenuïtat, però el conjunt acaba resultant simpàtic. Recomanable per als que vulguin passar una bona estona i tinguin la capacitat de riure’s d’ells mateixos, sobretot si han entrat en la dècada del quatre.