Marilia Samper torna a encertar de ple i, en aquesta ocasió, ho fa amb una obra que amaga molt més del que pot semblar d’entrada. Així, durant una hora i quart assistim a una batalla entre formes oposades d’afrontar la vida, tot a través de l’humor i d’un diàleg molt àgil. De fet, com ha demostrat en obres com Animals de companyia o Pulmons, la també autora de l’obra és tota una experta en aportar ritme a l’acció i en la direcció d’actors, tot aconseguint omplir l’allargat escenari de La Villarroel amb només tres intèrprets. Sens dubte, el dinamisme amb que es desenvolupa l’obra atrapa a l’espectador, al mateix temps que ho fa un text farcit d’idees realistes amb les quals es gairebé impossible no sentir-se identificat d’alguna forma o una altra. En aquest sentit, l’obra arriba a un públic bastant ampli, anant des del que busca una comèdia per només distreure’s fins a aquell més exigent que vol aprofundir en la temàtica plantejada. I es que, busqueu el que busqueu, aquests Petits monstres bé valen una visita a La Villarroel.
Enllaç copiat!