La crisi és un poderós motor dramàtic per a qualsevol història. Per això, sobre la crisi dels quaranta ja s’han escrit un bon grapat d’obres al llarg del temps i, malauradament, també a aquestes alçades, moltes que parlin, a més, de la crisi econòmica. Persones en crisi en moments de crisi. Segurament, és del que toca escriure ara i el que el públic vol (o necessita) veure. En clau de comèdia, Petits monstres tracta sobre les pors, les contradiccions i la insatisfacció existencial de l’Ana, una artista conceptual que viu amb els seus pares i no se sent gaire compresa per la gent que l’envolta. El personatge, interpretat per una carismàtica Vanessa Segura, està dissenyat amb molta cura i originalitat, fins al punt que, més enllà de la seva visió del món i la seva idiosincràsia, l’argument de l’obra importa poc. Així, tot i ser divertida i, per moments, molt personal, planteja conflictes que no acaben de funcionar més que de manera superficial i, fins i tot, poc creïble… que, a més, acaben resolent-se per ells mateixos. Per aquest motiu, el més interessant, en conjunt, són els parlaments on la protagonista expressa, amb gran sentit de l’humor, les seves inquietuds més profundes. Malauradament, aquest món interior seu tan ben treballat per l’autora i directora, Marilia Samper, no es trasllada a cap trama externa a l’altura de les circumstàncies tot i que, malgrat això, l’espectacle té un bon ritme i aconsegueix fer passar una bona estona.
Enllaç copiat!