Va començar com a experiment de 20 minuts, va passar a 40 per fer-la als Terrats i ara en dura 80 a La Villarroel, a més s’hi han afegit dos ajudants a la dramatúrgia i de castellà ha passat a bilingüe (cast-cat). No sé, no sé; em temo que tants canvis no li han fet cap favor. L’obra és divertida, la situació enginyosa i els actors la defensen bé. Les discussions de les dues germanes amb el cunyat de sparring divertides, però en general m’ha semblat allargassada. També entenc que no es poden obrir les portes d’un tetre com La Villarroel per només 40 minuts. Llegiu-ne més.
Enllaç copiat!