Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5)
Circ – HIDRATICA (3, 5 sobre 5)
Dansa – LONGING FOR #1 (3, 5 sobre 5)
Teatre – GUARDAR LA ROBA (4 sobre 5)
Teatre – CASA (3, 5 sobre 5)
Teatre – MY HEART WILL GO ON (4 sobre 5)
Teatre – JOLIE (3 sobre 5)
Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició.
Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem trobat per tota la ciutat i especialment accedint a Montjuïc, on al vespre tindria lloc el concert d’Ed Sheeran a l’Estadi Olímpic.
I a les vuit tenim el primer dels espectacles d’aquesta jornada:
Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5)
El nostre grup acompanyat d’en Martí, es dirigeix a la seu de les oficines del Castell on, a un despatx del primer pis, tindrà lloc aquesta representació. En un primer moment som només dotze espectadors, però el grup s’anirà engrandint a mesura que avança la nit.
La sinopsi del petit programa del festival indica:
1 Parella interètnica + 1 Sogra racista + 1 Mapa d’Àfrica = 1 Mala combinació
Una noia jove blanca (Anabel Riquelme) s’ha casat en secret amb un home madur de color (Oswaldo Martín), ell està divorciat i té un fill. A la sogra (Eva Cailà) no li agrada gens aquest matrimoni i quan els visita no deixa de fer comentaris de caràcter racista. Descobrirem també que és homòfoba.
Un plantejament a priori interessant, una comèdia que deriva cap a un discurs molt demagògic i gaire previsible. Pensem que necessita un replantejament. Les interpretacions una mica exagerades.
Circ – HIDRATICA (3, 5 sobre 5)
Llegim en el programa de mà:
Un got en un equilibri inestable. Un pas al buit. Un vast buit. Un got buit. L’inestable i el sòlid, fràgil i dúctil, plaent i molest. L’últim punt de desequilibri abans de l’equilibri.
Una mena de basal o petit estany amb un pam d’aigua, una noia asseguda en una galleda i dues galledes més amb una copa i una ampolla buida. Sona la música i Nicoletta Battaglia comença.
Una barreja de dansa, circ, equilibri i mímica, una feina mil·limètricament pensada i d’una més que remarcable plasticitat.
Quan acaba la paraula que ens ve als llavis, es Bonic !!
….la resta d’espectacles a continuació…
Per veure la ressenya original en la seva totalitat, cal clicar en aquest ENLLAÇ