L’any 1990 els mallorquins Pep Tossar, Lluís Massanet i Joan Bibiloni van voler retre homenatge a un dels poetes més coneguts de la seva terra, Miquel Àngel Riera. Ho van fer al Teatre Lliure, i en aquell espectacle es van recitar i musicar poemes de diversos llibres de l’autor, com ara Poemes a Nai, Biografia, La bellesa de l’home o El llibre de les benaventurances. Ara, Tossar i el guitarrista Joan Arto han recuperat l’espectacle i ho han fet amb el mateix respecte, amb gran sensibilitat i amb idèntica qualitat. No és difícil que la veu i la gran experiència de l’actor ens arribin a tocar la fibra -ho ha fet en moltes ocasions i especialment en el recordat Sa història des senyor Sömmer-, però si li ajuntem les paraules de Riera tot plegat agafa gran volada. I és que Riera parla com ningú de les coses més senzilles, utilitzant un llenguatge que tots entenem però que de seguida s’embranca cap a elucubracions molt interessants i profundes… per tornar després a l’origen del poema. Tot plegat sembla fàcil, però està estudiat mot a mot. Al final, un se’n va a casa com si res no hagués passat, però pel cap ressonen versos solts que quedaran encastats en alguna part del subconscient per molt de temps: “L’amor comença i acaba a cada instant“, “T’estim però me’n fot“, “Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis” … No us sembla que val la pena descobrir a aquest autor, si és que no el coneixeu ja?
Enllaç copiat!