Després de l’èxit de La familia irreal, era qüestió de temps que el televisiu equip de Polònia tornés als escenaris teatrals. En aquesta ocasió, ho fa utilitzant directament la seva pròpia marca i explotant un tema de rabiosa actualitat, com ens tenen acostumats. Així, presenciem una visió satírica de la vida política i social de casa nostra, tot utilizant números músicals i escenes en clau de vodevil, que formen part d’una única trama ben definida. En aquesta ocasió, fan un homenatge a grans clàssics del gènere musical, tot adaptant per la història temes de Els miserables, Jesucrist Superstar o Mar i cel, per exemple. De fet, la història creada funciona i la majoria de les cançons encaixen perfectament en ella. En aquest sentit, l’ampli ventall de personatges escollit jugaria a favor del dinamisme i de la creació de diferents subtrames que marcarien el ritme frenètic que requereix la obra, tot i que cal dir que es podria retallar alguna part innecessària per tal d’acabar d’arrodonir-la.
La direcció de l’obra té moments realment ben trobats, marcant molt bé el tempo necessari per les escenes de vodevil i aportant un toc cubanero molt apropiat en altres moments. En relació als actors, podem dir que treballen els seus personatges amb el mateix encert que a la televisió, tot i que en aquest format s’afegeix la dificultat de que gairebé tots els actors encarnen dos o tres personatges diferents al llarg de la funció, requerint un canvi de vestuari i maquillatge veloç. També cal destacar una escenografia del tot funcional i amb una estètica moderna molt addient, la qual es complementa amb una part audiovisual suggerent i molt ben utilitzada. Així doncs, si el que busqueu es passar una bona estona, riure i gaudir d’un musical diferent i d’un espectacle ben construït, sens dubte, aquesta és una bona opció a triar.