Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça.
Una història inspirada o basada en fets reals. Un viatge d’emocions en plena muntanya russa.
Parlem de les agressions LGTBIfòbiques.No és fàcil, però si és una denúncia falsa? I si ha estat una violació on has perdut el coneixement? La víctima es torna culpable Però si la víctima és un ‘chapero’? “Pols de diamant” et fa respondre cada qüestió i torna amb un nou escenari. Moltes preguntes que et fan pensar en cada gir de l’obra el que penses del personatge principal.
És una obra àgil, que en determinats moments interpelen als espectadors. A més el treball de Dafnis Balduz i Albert Salazar es fantàstic. Salazar fa un exercici fenomenal, mentres que Dafnis va representant diferents personatges de la història.
L’obra no s’està de remarcar, des de bon principi, que les denúncies falses d’atacs homòfobs suposen el 0,084% del total de denúncies. Encara que inicialment l’obra parla d’un d’aquests 0,084% dels casos, veiem que al final la denúncia no hauria de ser d’atac homòfobs sino d’altre tipus.
L’obra ens parla de les agressions LGTB-fòbiques; això no obstant, també de la prostitució masculina, de les relacions, si una denúncia falsa desacredita les altres denúncies, els medis públics davant les agressions, la víctima al final resulta ser el culpable que li ha passat,… Molts temes oberts i que et deixen amb preguntes obertes i per reflexionar un mateix per saber el que penses i el que creus d’aquests temes.
És d’aquelles obres que s’han de reflexionar. No és una obra fàcil, d’aquelles per passar l’estona. És d’aquelles que et deixen les preguntes obertes per contestar-les al sortir del teatre. Aneu-hi
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç