Quan a la cartellera hi ha una obra de l’actor Dafnis Balduz, no m’ho penso dues vegades, hi vaig. Cadascú deu tenir els seus actors preferits, en el meu cas és Balduz, que el lligo amb mestratge. I si no, el recordeu a “L’oreneta“, al costat de l’actriu Emma Vilarasau?
Amb aquesta idea, vaig anar a “Pols de diamant”, i de nou em vaig trobar amb una obra de les que cal recomanar a tothom perquè hi vagi. Tant ell com com l’actor Albert Salazar expliquen amb rigor un cas complex, com la vida mateixa, que va tenir lloc a Madrid el 2021. L’ús de la mentida per amagar una realitat coneguda, però que tothom titllaria de reprotxable, va portar un jove a extrems i tensions vitals, amb la mateixa policia investigadora del cas i també amb el seu companys sentimental
Relatar tots els fils, fer desfilar tots els personatges, alguns dels quals hi posen cullerada per augmentar audiències televisives (fins a punts irrespectuosos), és una de les grans dificultats de l’obra, que tots dos, amb un escenari senzill, sobrepassen amb èxit.
A l’obra també hi ha moments bonics i tendres, perquè no només de dureses viu la humanitat. La cançó de “Diamonds” de Rihanna, en què tots dos ballen, n’és un.
Per acabar, l’obra inaugura el mes de novembre amb el llistó molt alt! I, a més, aconsegueix un repte que el teatre encara té com a assignatura pendent: atreu un públic molt jove, que demostra que sí que li agrada l’escenari, les obres socials, i ben representades. Bravo!
