Resulta sempre reconfortant veure com es reivindica la figura de Virginia Woolf, cada vegada més, a través d’adaptacions teatrals i cinematogràfiques. En aquest cas, ha estat la directora Carme Portaceli l’encarregada de portar a escena Mrs. Dalloway, una de les novel·les més populars de l’escriptora anglesa, amb un resultat força efectiu. L’obra fa un recorregut sobre la vida de la protagonista, barrejant records i pensaments, durant els preparatius d’una festa que organitza pel seu marit. La dramatúrgia de Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli rescata alguns dels fragments literaris més interessants i amb gran calat emocional tot i que, potser, resulta una mica confusa i difícil de seguir. Així doncs, els espectadors que no coneguin prèviament la història podrien perdre’s en diversos moments de la narració. Afortunadament, Blanca Portillo esdevé una gran protagonista d’aquest drama, aixecant el muntatge sobre les seves espatlles, amb un poderós talent per omplir l’escena, recitar i, en fragments determinats, emocionar. També és destacable el treball escenogràfic d’Anna Alcubierre: obert, acollidor, preciosista i amb un potent valor metafòric. Més enllà d’això, i que la vigència de la història continua interpel·lant-nos, els personatges secundaris no estan del tot aprofitats i es troba a faltar algun instant dramàticament més impactant que trenqui una aposta, certament, reposada. En qualsevol cas, estem davant d’un text capital de la literatura del segle XX que, aquí, pren forma teatral i, això, sempre té interès per si mateix.
Enllaç copiat!