El dia de l’estrena sempre és difícil però els actors de Postals de Nadal van superar-lo amb nota. Ni els nervis durant els canvis d’escena ni els petits entrebancs de dicció van poder eclipsar cap de les 4 històries que vam veure. Són escenes curtes: clares, concises i directes. Tretes de situacions properes i, més o menys, típiques d’aquestes dates nadalenques. Plenes d’humor però sempre amb un punt tràgic ben treballat que arriba directament a l’emoció del públic.
L’espai juga a favor de l’obra. Gràcies a la proximitat pots veure com de vives estan les escenes i com de connectats estan els actors. L’escenografia és molt senzilla: diverses caixes negres que van configurant els quatre espais, un arbret de Nadal i un sofà. El joc de llums i l’espai sonor acompanya l’obra i tampoc destaca en excés. Per tant, veiem com tot el protagonisme l’agafen els actors (fins i tot per davant del text o l’argument). I com que aquests són bons (i ho fan amb ganes i il·lusió) Postals de Nadal esdevé una bona proposta per gaudir del teatre i arribar a les festes amb un somriure als llavis.